Santiago Sánchez | Hospi.cat
La dicotomia PP-PSOE a l’estat Espanyol i CIU-PSC a Catalunya sembla esgotar-se. Les conseqüències a aquest bipartidisme desastrós han estat sis milions d’aturats, una taxa d’atur juvenil que supera el 50% i el drama dels desnonaments. Són temps de crisi.
Del descontent general dels ciutadans n’han sorgit una sèrie de moviments socials que demanen un canvi. L’Esther Vivas és una d’aquestes persones. Llicenciada en periodisme per la UAB i activista social, Esther Vivas ha plantejat un seguit de canvis necessaris a la conferència organitzada per L’Hospitalet Espai de Debat.
-Has parlat de la necessitat de canviar el sistema, però creus que se’n pot salvar alguna cosa?
La lògica del sistema actual és la del capitalisme, un sistema que es basa en la avarícia, la competència, la usura. Difícilment se’n pot salvar res d’aquest model. Cal un canvi radical, anar a l’arrel del problema, i plantejar un altra model de societat, de política, d’economia al servei de les persones. La crisi que vivim posa de manifest la incapacitat del sistema capitalista per satisfer les necessitats bàsiques de la gent: el dret a l’habitatge, a una educació i una sanitat pública i de qualitat, a alimentar-nos…
-Aquest canvi s’hauria de fer des d’alguna entitat política?
Per canviar aquest sistema cal l’auto-organització de la gent, preguntar-se el perquè de la crisi, de qui guanya i qui perd amb aquest situació. La presa de consciencia és el primer pas per a canviar les coses. Hem d’organitzar-nos, lluitar i desobeir a unes lleis i unes polítiques profundament injustes. El canvi social serà fruit de tot això.
Creus que es podria donar aquí un cas com el de Grècia? Podríem parlar d’una Syriza al nostre país?
Grècia ens serveix de mirall. A Grècia, s’hi han imposat els dictats de la Troika, i hem vist els “homes de negre”, la crisi del bipartidisme. I tot això ha arribat també aquí. Les enquestes mostren que el PSOE s’enfonsa i que el PP comença a patir el desgast de la crisi i del Govern. La desfeta del bipartidisme està arribant a l’Estat espanyol. I tot plegat obre una escletxa per a la creació de nous instruments polítics al servei dels que pateixen la crisi. I un exemple n’és el Procés Constituent promogut per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades.
Consideres la revolució d’Islàndia com un fracàs?
No. Islàndia ha estat una experiència molt important d’aprenentatge col·lectiu: revolta social, nova Constitució des de la base, etc. Però aquesta pràctica política ha xocat amb uns partits en el Govern, la socialdemocràcia i els verds, que finalment han sucumbit als dictàmens de la Unió Europea, han aplicat mesures d’austeritat i han rebutjat la nova Constitució popular. Tot això ha generat un descontent social enorme que ha fet que en les darreres eleccions, la dreta, que va conduir el país a la bancarrota, hagi guanyat els comicis. Aquests fets apunten a la necessitat de crear nous instruments polítics lleials amb els que lluiten i que plantegin una ruptura amb la pràctica política dominant i amb les actuals mesures de sortida a la crisi.
Mirant cap a Islàndia, creus que el poder corromp a qui l’assoleix?
Evidentment. El poder en general corromp. Ningú es immune a la corrupció. Tothom es pot corrompre i per això és important crear mecanismes que siguin un antídot contra aquesta corrupció: límit de mandats i en els salaris, control des de la base, revocabilitat en els càrrecs, etc. Per aquest motiu, no tan sols és important plantejar alternatives en termes discursius, sinó a la pràctica.
Ara que està tan de moda el moviment Cinc Estrelles, el senyor Beppe Grillo, voldria saber la teva opinió sobre aquest fenomen.
El moviment Cinc Estrelles sorgeix com una reacció de descontent a la situació política a Itàlia i podríem dir que es un moviment antipolític i clarament populista. El que cal es plantejar alternatives amb una clara perspectiva d’esquerres, al servei de la majoria de la població, i no amb discursos populistes ni amb lideratges personalistes com el de Beppe Grillo.
En el context actual de crisi, han sorgit tot un seguit de moviments socials posicionats a l’esquerra. Fins i tot, han tornat els extremismes.
La indignació no només pot ser d’esquerres sinó també de dretes i d’extrema dreta. Estem veient com es pot caure en criminalitzar la immigració com a causant de la crisi. A Grècia avui la segona força política és Alba Daurada, un partit d’extrema dreta. Això pot arribar també aquí. Existeix una responsabilitat per part de l’esquerra política i social de donar una resposta a la situació de crisi, al patiment de la gent, sinó ho fem nosaltres d’altres fins des de posicionaments racistes i xenòfobs ho faran.
Ha mort la Comunitat Europea?
Cal una Europa al servei de la gent i dels pobles. Avui Europa està construïda al servei dels interessos del capital financer i del poder militar. El que cal és reconstruir Europa des dels pobles i des de les necessitats de la gent i no del capital.
No hay comentarios:
Publicar un comentario